Vaig néixer en un petit poble de frontera entre Alacant i Múrcia, on els terrenys de secà i els vents conformen un paisatge àrid que s´assembla als paratges del vell Oest. Aquests espais van servir als nens de la meva generació per imaginar aventu-
res d´indis, cowboys... En aquells temps, recordo haver escoltat un veí parlar sobre la visita al poble d´un director de cinema que pretenia rodar allí un western. Sempre em va semblar una d´aquestes llegendes per entretenir els nens. Però, anys més tard, vaig trobar un article cinematogràfic on s´explicava l´aventura frustrada del western d´Orson Welles durant els seus anys a Espanya.

No obstant això, en realitat, aquesta pel·lícula no és una història sobre Orson Welles, sinó sobre el territori on el cineasta nord-americà va pretendre rodar un western. La càmera s´apropa als paratges de la meva infància amb la intenció
d´evidenciar la poesia cinematogràfica resultant de la unió del cinema i la natura-
lesa, la confrontació entre individu i entorn, el desarrelament... Aquesta comunió paisatgística ens descobrirà aquell temps en el qual la figura de Welles es va passejar per aquest territori fronterer.

I aquesta barrera geogràfica es trasllada també a la cinematografia per dur a terme un relat que se situa enmig d´una frontera

on es confronten dues realitats: un cinema que suggereix vs. un cinema que explica, un cinema que utilitza tècniques documen-
tals vs. un cinema de gènere, un cinema amb actors no professionals vs. els mèto-
des d´intèrprets professionals... L´especta-
dor se situa enmig d´una "terra de ningú" on tot és possible i on tot està encara per fer. És el lloc idoni per realitzar un film en el qual cada dia el rodatge es planteja com una exploració amb les seves sorpreses, embusos, canvis de ruta o moments de dubte.

D´aquesta manera, la pel·lícula es va des-
cobrint segons avança i la pròpia narració s´acaba convertint en el testimoni d´una recerca. La pel·lícula adopta una forma
d´esbós o de relat apuntat, encara més quan parlem d´un dels projectes inacabats de Welles o d´aquelles històries personals del passat que queden per tancar. Sota aquesta mirada, i amb l´ajuda del cineasta Joaquim Jordà, vaig començar a escriure un guió on conviuen fets reals, èpica i mitologia com en tot bon western.

El càsting es troba encapçalat per Sonia Almarcha, actriu de llarg recorregut que vam veure en La solitud, de Jaime Rosa-
les, i que precisament va néixer a la zona. De nou, la frontera entre la ficció i la reali-
tat, l´actriu i el personatge, s´evapora en un joc de (re)interpretació a favor de la pel·lícula.